A
l'assaig d'aquest divendres hem vist alguns músics de la JONC Alevins sense
sabates. L'Anna Cristina (contrabaix), de 17 anys, i la Clàudia (violí), de 18,
ens han explicat que ho fan per sentir-se més lliures a l'hora de tocar, perquè
així eliminen barreres i se senten formar part de la música.
Diuen
que els va bé per "notar les vibracions de tota la música i l'harmonia que
comporta". De fet, a l'assaig d'ahir ja ho van fer alguns músics, però no
és pas un hàbit de la jove orquestra.
Han indicat
que en la peça que estan preparant, 'Somni d'una nit d'estiu' (F.Mendelssohn),
basada en l’obra homònima de W.Shakespeare, va especialment bé desfer-se de les
sabates perquè és un projecte en què han de fer servir el cos i moure’s per
l’escenari, de manera que connecten més amb el públic.
És tracta de ‘Somnis de músic’, la coproducció
entre L’Auditori de Barcelona i la JONC que han treballat durant el 29è
Encontre de la JONC Alevins que s’ha fet entre Barcelona i Salou. Avui de 9.30
a 13.00 hores, han fet l’últim assaig de la trobada nadalenca i han comptat amb
la col·laboració dels membres del Qvixote Quartet (que també els han fet de
professors durant l’encontre i els han ajudat a preparar el concert) i del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.
Plegats faran un total de vuit funcions a Salou,
Barcelona, Manresa i Granollers. Aquest
divendres 4 de gener a les 20h hores s’estrenen al Teatre Auditori de Salou(TAS).
En quatre d’aquestes sessions, el públic constarà
d’alumnes de segon cicle de Primària i de Secundària, provinents de diverses
escoles catalanes. Tots ells han treballat a l’aula el dossier pedagògic sobre
l’obra que s’ha preparat especialment per aquesta producció.
I és que aquest és un projecte especial. Segons
ha explicat la directora del Servei educatiu de L'Auditori de Barcelona, l’Assumpció
Malagarriga, fer música sense director sobre l'escenari, ni partitures i
utilizant el moviment dels mateixos músics, fa "descobrir un món enorme"
als joves intèrprets.
Durant l’espectacle, els membres de la JONC i
els cantaires actuen i pronuncien petites reflexions sobre la música que, en
alguns casos, han inventat ells mateixos: “És quan toco que hi veig clar”, diu
un d’ells, en referència al poema del poeta català F.V.Foix ‘És quan dormo quehi veig clar’.
Tot i això, darrere d’aquestes pinzellades de
paraula no hi ha cap historia perquè “la música no s’explica”, ha afegit
Malagarriga. No obstant, el moviment escènic, de la mà de Marta Garcia Otín, és
constant i permet als músics arraconar la vergonya.
Així, Malagarriga ha apuntat que la música no és
només tocar un instrument sinó saber-la expressar, i ha afegit que si els
músics toquessin asseguts "no ploraria ningú". En canvi, fer la mateixa
peça amb posada en escena, "toca l'ànima".
L’objectiu, segons Malagarriga, és “afavorir la
presencia de la música de qualitat per millorar la vida quotidiana de les
persones i del món”. I esperem que així sigui amb aquest intens projecte
conjunt.
 |
